miércoles, 10 de octubre de 2012

NO ÉS NOMÉS PER LA CRISI QUE CATALUNYA VOL LA INDEPENDÈNCIA IAN MOLT MÉS RAONS.



La situació convulsa que l'economia, i la política han portat a la societat espanyola, ha revifat enormement les actituds nacionalistes dels diferents grups de la societat que habita a Espanya. El govern central de la nació, és el principal instigador d'aquesta situació, ja que és evident que li serveix i molt per fer passar més desapercebuts seus enormes errors, polítics i de tot tipus, que ha comportat durant anys de governs, sense cap sentit de estat, i emparades en oposicions polítiques més nues encara d'aquest sentit que haurien de tenir tots els governant i polítics.


No vaig a dir que el nacionalisme català sigui nou, o motivat per la situació actual, però si vull fer constar que cada vegada és més profund i extens en aquest encara tros d'Espanya, el que vull significar en aquest article és la diferència de context que tanca el nacionalisme català, en front el nacionalisme espanyol, sé que molts lectors em negaran la major, perquè no sé per quina raó, els fervents defensors de la unitat i de la grandesa, que segons ells significa ser espanyol, no volen ser nacionalistes, és un contrasentit total, el nacionalisme és això, sentir dins teu l'orgull i el sentiment de pertànyer a una nació.


Feta aquesta excepció que considero molt necessària per comprendre la "guerra absurda entre els nacionalismes espanyol i català", intentaré enfrontar les seves diferències i alhora similituds, com una forma d'aconseguir una entesa entre les dues realitats, i veure si es pot rebaixar la tensió cada vegada més creixent:
El nacionalista Català, no nega mai l'orgull de qui se senti espanyol de dalt a baix, és més ho entén i no el molesta en absolut.


El nacionalista espanyol, per contra, no vol que existeixi el nacionalisme català el molesta el fereix en el més profund del seu ésser.


El nacionalisme Català, no ataca mai el sentiment d'espanyolitat per part de qui ho manifesti, simplement es defensa de l'intent continu d'agressió als seus sentiments de catalanitat i l'intent repetit i expressat de negació del propi fet català.


El nacionalisme espanyol, per contra ataca tot el que enalteixi l'ésser català, des de la seva llengua, fins seves individualitats, artistes, esportistes, grans personatges se'ls escatima el títol de català, per apoderar immediatament es la seva obligatorietat de ser espanyol.


El nacionalisme Català, aspira només a ser això Català, a ser diferent en la uniformitat que pretén imposar una nacionalitat, d'altra banda falsa, perquè Espanya és la unificació d'uns regnes i unes cultures molt diferenciades entre si.


El nacionalisme espanyol, persisteix en imposar els seus criteris, (fins i tot s'ha imposat la seva pròpia llengua que en origen és la castellana convertint-la en espanyol), la seva manera de veure les coses, la política, l'economia imposant al seu benefici centralista, no ens enganyem , part de l'Espanya d'avui és el que va conquistar Castella, sense volgué adonar-se que aquella conquesta va ser feta als àrabs i no a la resta dels habitants i regnes que poblaven la península ibèrica.


El nacionalisme Català, estaria satisfet amb només que l'imperialisme espanyol, li acceptés i reconegués la seva singularitat social, política, econòmica, i el seu pensament nacional, el català no entén perquè ha de ser només espanyol, ni perquè ha de ser atacat per aquest fet .


El nacionalisme espanyol, per contra, no estarà satisfet fins que Catalunya aquest completament difuminada al mapa de la seva Espanya, al nacionalisme espanyol, li sobren els altres topònims que habiten a Espanya, per a ells són meres curiositats folklòriques, que els recorden la seva grandesa imperialista que per cert van perdre de la manera més trista i pobra, que qualsevol altre imperi va perdre.


Aquestes són les realitats d'aquesta nació, realitats que la empetiteixen que la fan antipàtica, que la converteixen en la riota de la comunitat internacional, que veu que tota la grandesa que vol mostrar al món, és paper mullat, que no té solidesa estructural, que les seves diferències internes són abismals, que no sap donar suport a les cultures i les economies que té en la seva composició territorial, que tot ho xifra a la imposició centralista nacional, en poques paraules, que vol i no pot, perquè aquesta és la conseqüència final.


Espanya ha tirat i està tirant per la borda les seves possibilitats, intentant treure d'aquí per posar allà, menyspreant conceptes molt estimats per uns, i que simplement han jutjat inútils i antipàtics per a ells, en fi han sembrat Vents de confrontació i ara recolliran, em temo, tempestes d'indiferència i independència

No hay comentarios:

Publicar un comentario