viernes, 5 de octubre de 2012

NO CAL SENTIR POR PEL ANTI CATALANISME ESPANYOL NO ÉS CULPA NOSTRA



Poques vegades una política d'estat es comporta de manera tan ignominiosa i falsa com es comporta la política i els polítics nacionals espanyols amb la identitat catalana, crec que tinc raó en afirmar que al món occidental, no hi ha enlloc una situació igual a que un estat i els seus polítics, sembrin i conreïn la llavor de l'antipatia i gairebé l'odi entre els seus governats, durant anys i anys. A Espanya el centralisme de l'estat i de la política d'estat ja sigui dictatorial o democràtic, oposa sistemàticament una discriminació ferotge i gairebé visceral, enfront del nacionalisme d'una regió, de moment espanyola, com és Catalunya.


Aquesta acció es recolza en uns fonaments completament falsos, però molt bé embastats per la força de la centralitat de l'estat, que domina amb el seu poder l'opinió pública, amb això crea tendències d'opinió que falsegen engrandint o minimitzant fets de la realitat amb vivencial, de la relació entre les dues cultures, l'espanyola i la catalana, sent la primera d'aquestes falsedats  negar la pròpia existència d'una cultura catalana pròpia i més antiga que la pròpia nació espanyola.


Aquesta realitat dins d'Espanya és molt desmembradora, i fa molt de mal a la societat espanyola en conjunt, i crea una confusió estranya i curiosa si més no en el context internacional, ningú fora d'aquí ho comprèn, si ho entenen quan ho expliques, però no és el mateix entendre que comprendre i és això últim el que no aconsegueixen assimilar. I crec que aquí ens passa el mateix, si més no a qui escriu aquest article, així que he estat donant-li voltes al perquè d'aquesta realitat, i he arribat a la conclusió, que tots els motius que la societat espanyola assumeix com nocius per a ella, són bàsicament imbuïts per la seva política i polítics, i a més van en direcció contrària al que els volen fer creure.


No és el problema que tinguem i fem servir una llengua pròpia, no importa que la nostra forma de veure les coses sigui una mica diferent, que aquí s'hagin prohibit les curses de braus, etc., L'únic que importa en realitat és que Espanya no podria mantenir el seu estatus econòmic en el context europeu, si per aquelles coses de la vida, Catalunya es independitzes econòmicament i ja no diguem físicament d'Espanya. Ell i els governs passats i futurs saben o s'adonen ràpidament, que Espanya no podria sostenir sense Catalunya i per contra Catalunya si podria, no ja mantenir-se, sinó créixer enormememente sense Espanya enganxada a l'esquena.


I això que dic no és ni una fanfarroneria ni un orgull nacionalista gratuït, és una realitat que no vol acceptar la resta de la nació, suposo que per no reconèixer, cosa que tampoc entenc, les coses són com són i no com un voldria que fossin, i això que és així de senzill. No sé que guanyen la política i els governs espanyols que persisteixen a negar una evidència fins a l'extrem d'arribar a oposar a gairebé tota la societat espanyola, en contra dels catalans, que juntament amb la comunitat de Madrid sostenim millor o pitjor a Espanya sencera.


Aquesta és la realitat Espanya, la imperial, la centralista, la conqueridora, la que és "una gran i lliure", no pot suportar dependre d'una regió conquerida, que es manté ferm en les seves creences i identitat nacional, que no assumeix com a pròpia la nacionalitat global imposada, i que tot i aquesta insubmissió, no pot prescindir de la seva capacitat i força econòmica, emprenedora, i nacionalista. Això i no altres motivacions són el veritable pecat nacionalista català.


I aquesta afirmació aquest plantejament cal ratificar-lo amb dades i per això anem a repassar la realitat de l'economia espanyola. Només hi ha tres regions que són en l'actualitat contribuents nats al tresor públic espanyol. Aquestes regions són: Madrid, Catalunya, i Balears, totes les altres, (excepte País Basc i Navarra que tots sabem van per lliure) són receptores, és a dir paguen els seus impostos i després l'estat els torna més del que han pagat, amb tal de poder mantenir el seu desenvolupament quotidià, aquesta diferència prové dels impostos d'aquestes tres regions aportadores netes.


Si em permeten doncs la llicència, és clar que en realitat Espanya econòmicament parlant és Madrid i Catalunya, (ometo Balears perquè la seva grandària encara contributiu és molt petit) ja que ambdues comunitats són gairebé parelles pel que fa a PIB i Habitants, podem dir hipotèticament que cadascuna suporta mig Espanya. I arribats aquí, és clar el perquè del problema que té Espanya amb la nacionalitat catalana ¿i si un dia aquests catalans no volen ser espanyols i ho aconsegueixen?, Que farem amb la nostra "una gran i lliure" Espanya.


Així s'entén tot no els sembla, i es comprèn perquè només s'ataca al nacionalisme català, i no per exemple al basc, perquè una cosa és la lluita policial per causa de la banda terrorista ETA, i una altra molt diferent del cop continu de la insolidaritat, d'atac al castellà, de l'educació tendenciosa, de la ambaixades a l'exterior, de les polítiques de la Generalitat, etc., que permanentment patim a Catalunya per part de la premsa i la política oficial d’Espanya la cosa esta ven clara, els bascos no entren en el joc econòmic, incomprensiblement però és així, per tant els puristes de la nació espanyola, els és igual el que facin, però Catalunya és una altra cosa, Catalunya paga i molt i això sí és important això no es pot perdre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario