Em puc imaginar el que ens espera però això no m'evita tenir una sensació d'inquietud superlativa perquè això no serà fàcil de suportar, jo crec que els catalans voldríem que ja haguessin passat i saber a què ens tenim d'enfrontar, perquè des d'ara al dia 24 de novembre les barbaritats, els atacs, les desqualificacions, personals i polítiques, que haurem de veure, llegir, i suportar, poden arribar a fer-nos odiar un dels processos més importants de la democràcia com és l'acte de la votació lliure per part de la societat per escollir una part del seu futur.
Espero de tot i més, estudis de xifres que neguin una o altra viabilitat, postures crítiques a la política d'una i altra banda, desqualificacions per a tots, però vostès em diran: - no se perquè t’estranyes això passa en cada un dels processos electorals- No senyors aquesta vegada és diferent, no anem a votar per un partit o per un polític, ho farem per una nova forma de vida i de societat i no ens enganyem, ho farem les dues parts, i per molts candidats que es presenten, en definitiva es votarà només dues alternatives Catalunya o Espanya.
La cosa és molt diferent o no ho veuen vostès així: tant se val quants candidats i partits es presentin, en aquestes eleccions es vota realment sobirania per a Catalunya o la seva espanyolització gairebé diria que definitiva, i no li posin draps calents, aquesta és la realitat del que ens juguem uns i altres, així d'entrada, perquè el resultat d'aquestes eleccions encara que no serà definitiu, si serà irreversible, i això ho saben els polítics que van a gestionar aquesta campanya, són unes eleccions constituents disfressades d'eleccions a la Generalitat de Catalunya.
Diria que sense cap dubte és aquest fet un dels més, sinó el més important, de la jove democràcia espanyola, el que està en joc és la metamorfosi d'una nació vella, una mica “Caraca”, si m'ho permeten per renéixer en dues nacions sobiranes completament diferents, noves, modernes, i que per força hauran d'espavilar i canviar profundament en tot: La seva societat, la seva economia i la seva constitució una, i fent tot de nou l'altra. Si ara som capaços de parar i pensar en això, hem d'alegrar-nos, estem en el camí de crear una nova història a la Península Ibèrica, i qui sap si no tindria fins i tot repercussió en la resta d'Europa.
No vull avui començar a desgranar si uns perden o si altres guanyen, jo avui vull pensar que molt pocs homes i dones poden viure i fer història com la que ens tocarà viure i fer a tots nosaltres, jo diria que a partir ja de dilluns que temps haurà de barallar-nos, de contradir, de enfadar, i de reconciliar, jo avui vull dir simplement no ho espatllem perquè sí, jo crec que és possible i necessari sacsejar la història d'Espanya, d'acord que no descobrirem un nou món , ni recuperarem tot l'Imperi tan lamentablement perdut una altra vegada, però qui sap l'eclosió de dues noves nacions encara que velles d'història i nom, pot ser una fita que canviï el advers esdevenir de les història d'ambdues
Aquest serà i no un altre el resultat del pròxim 25 de novembre, ha de ser el naixement d'un nou estat, enllumenat pel part una mica dolorós de la gran nació que durant segles l'ha estat gestant, i que per l'efecte gairebé natural, aquest embrió ja no pot seguir alimentant-se només del seu cordó umbilical, perquè aquest ja no li aporta el flux de llibertat i autonomia que la seva mida requereix, i tots dos s'estan fent molt de mal, quan per separat podrien mantenir unes condicions de vida independent però perquè no complementàries, el temps ho dirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario